Aquest dimarts, 25 de febrer, el Congrés dels Diputats ha aprovat la presa en consideració de la proposició de llei presentada per Sumar per restaurar el DNI espanyol als sahrauís nascuts abans de 1976, quan el Sàhara Occidental era una província espanyola. La iniciativa ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PSOE, que ha votat en contra, i Vox, que s’ha abstingut.

La proposta busca concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa als sahrauís que van néixer sota l'administració espanyola i que, després de la retirada de l’Estat Espanyol del territori el 1976, van perdre aquest reconeixement jurídic. S'estima que unes 75.000 persones podrien ser beneficiàries d’aquesta mesura, tot i que actualment menys del 38% segueixen amb vida.

Un pas endavant en el reconeixement dels drets dels sahrauís

La situació administrativa de la comunitat sahrauí a l’estat Espanyol ha estat un tema de debat recurrent durant dècades. Moltes de les persones afectades han hagut de recórrer a processos judicials llargs i complexos per obtenir la nacionalitat, malgrat haver nascut en un territori que, en el seu moment, estava sota sobirania espanyola.

Amb aquesta llei, es proposen dues mesures diferenciades: d’una banda, concedir la nacionalitat per carta de naturalesa als sahrauís nascuts abans del 1976, quan el Sàhara Occidental era una província de l'Estat espanyol; i de l’altra, reduir el termini de residència necessari per a la sol·licitud de nacionalitat dels sahrauís, passant dels 10 anys actuals a només 2, equiparant-los així a altres comunitats originàries d'antics territoris sota administració de l'Estat espanyol. Aquestes mesures busquen reparar una situació d’inseguretat documental que ha afectat generacions de sahrauís, facilitant-los l’accés a drets administratius i reconeixement jurídic.

Criteris per optar a la nacionalitat espanyola

Per acreditar la condició de sahrauí i poder optar a la nacionalitat, la proposició de llei estableix diversos mecanismes de verificació documental. Alguns dels documents que es tindran en compte són:

- El DNI espanyol, encara que estigui caducat.

- El certificat d’inscripció al cens de Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental.

- Certificats de naixement emesos per les autoritats sahrauís dels campaments de refugiats de Tindouf, prèviament legalitzats per la Representació del Front Polisario a Espanya.

- Partides de naixement, llibres de família o documents expedits per l’administració espanyola al Sàhara Occidental abans de 1976.

- Altres documents oficials que acreditin el vincle amb l'administració espanyola en el moment en què el Sàhara Occidental estava sota la seva sobirania.

El repte ara és garantir que aquests criteris siguin aplicats de manera justa i transparent per evitar que el procés exclogui persones que legítimament hi tenen dret.

Un debat de llarg recorregut

La proposta de Sumar té el seu precedent en una iniciativa presentada per Unidas Podemos el 2022, però el debat sobre la nacionalitat dels sahrauís a Espanya es remunta a molt abans. A la dècada dels 90, diversos grups de sahrauís van començar a reclamar la restitució dels seus drets documentals, i en els últims anys s’han produït diverses sentències judicials que han reconegut aquests drets de manera individual.

La tramitació d’aquesta llei representa un avanç important per a moltes persones que han quedat en una situació d’indefinició jurídica durant dècades. Tot i això, encara queden moltes incògnites sobre el procés legislatiu i la seva aplicació.

Propera fase: debat parlamentari i possibles esmenes

Ara que la proposta ha superat el primer tràmit al Congrés, s’iniciarà el procés de debat i esmenes per determinar els detalls concrets de la seva aplicació. Aquest procés serà clau per definir els criteris exactes que s’utilitzaran per a la concessió de la nacionalitat i per garantir que la mesura arribi a les persones destinatàries de manera efectiva.

Des de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) seguirem atents a l’evolució d’aquesta proposta i al seu impacte sobre la comunitat sahrauí resident a Catalunya.