La Proposició de Llei, registrada el març de 2024, ha entrat en la seva fase decisiva després de dos anys de paralització. El dimarts 30 de juny el Congrés dels Diputats va celebrar la ponència per presentar el dictamen sobre el text, que ara continuarà la seva tramitació a la Comissió de Justícia. Posteriorment, la iniciativa es debatrà i votarà al Ple del Congrés, en una sessió prevista per al mes de setembre.

La iniciativa ha recuperat impuls en les darreres setmanes gràcies a un manifest per reclamar-ne el desbloqueig i a una campanya de recollida de signatures, iniciatives que han comptat amb el suport de la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS).

L'objectiu de la Llei de Nacionalitat Sahrauí és reparar un deute històric de l'Estat espanyol amb el poble sahrauí, després de l'abandonament del Sàhara Occidental el 1975 i la posterior ocupació del territori per part del Marroc i Mauritània. Si s'aprova, la llei permetrà obtenir la nacionalitat espanyola a totes les persones nascudes al Sàhara Occidental abans del setembre de 1977, encara que no resideixin legalment a Espanya. També en podran ser beneficiaris els seus descendents en primer grau de consanguinitat, fet que podria afectar entre 100.000 i 200.000 persones en total, incloent-hi la població dels campaments de població refugiada sahrauí de Tindouf (Algèria), dels territoris ocupats i de la diàspora sahrauí.

La norma estableix un termini de tres anys, ampliable a quatre, des de la seva entrada en vigor perquè els interessats presentin la seva sol·licitud, que s’haurà de resoldre en un màxim de dotze mesos. A més, la proposta equipara els ciutadans sahrauís als d'altres països amb un llegat colonial amb Espanya, reduint de deu a dos anys el temps de residència legal necessari per accedir a la nacionalitat per aquesta via. Els sol·licitants podran acreditar el seu dret amb documents com un DNI espanyol, encara que estigui caducat, la inscripció al cens de les Nacions Unides per al referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental, un certificat de naixement legalitzat, el llibre de família o altres documents expedits per l'Administració espanyola, com ara un permís de conduir o un rebut de pensió.

Aquesta és una reivindicació històrica del poble sahrauí, que fins ara no gaudia del mateix tractament que els ciutadans d’alguns països de l’Amèrica Llatina, de Filipines, de Guinea Equatorial o de Portugal. L'aprovació de la llei també podria alleujar la situació de moltes persones sahrauís que actualment es troben en condició d'apatrídia, un factor que, fins ara, ha dificultat i allargat durant anys els processos d'accés a la nacionalitat espanyola.